Ramón Rodríguez-aka The New Raemon-, Maria Rodés i Martí Sales, tres cantants amb projectes artístics ben diferenciats es reuneixen per fer cançons conjuntament. Aquest “Convergència i Unió” és fruit de les ganes de provar coses noves, de deixar de banda per una estona la pròpia carrera musical i contaminar d’altres móns i maneres de fer. Als tres cantants hem d’afegir el toc del mestre Marc Clos, a les percussions, un cançó amb la vellutada veu de Clara Vinyals i l’ingredient que acaba de lligar la salsa: Paco Loco, productor, multiinstrumentista i extraordinari explicador d’acudits.

Ni la Maria ni en Martí ni en Ramon no havien gravat abans als estudis de Paco Loco, una mena de paradís als afores d’El Puerto de Santa María, a Cadis, on es van tancar la primera setmana de novembre del 2012 per gravar. L’aïllament va reforçar el sentiment del grup. La novetat de treballar junts va fer que tots estiguessin molt relaxats i que la inspiració no tingués traves. Qualsevol proposta es duia a terme i uns incitaven als altres, ja fos per afegir un instrument, una melodia, un arranjament o una frase. Finalment es van incloure també a la cassola dos elements per acabar d’amanir-ho tot: un poema de la descarnada Núria Martínez Vernis i un altre del llibertari Enric Casasses, un clàssic viu de la literatura catalana. El resultat, aquest calaix de sastre entre anàrquic i líric de textos i veus, és pertorbador i plaent alhora, amb fosques taxidèrmies emocionals, càntics d’amor a la sirena abismática, fragments cantats de la Bíblia a ritme de jungla i sexe epifànic en la cabina d’un sex-shop. Atrapa a poc a poc, com un verí dolç rebaixat amb algun tipus de narcòtic: les cançons fan alhora, de mosca, d’aranya i de teranyina irisada, trampa única i sorprenent per quedar atrapat de tant en tant, quan ja no siguis capaç d’enfrontar-te al següent telenotícies.