Divendres 28 de juny del 2013

La Brigada

La Brigada substituirà El Petit de Cal Eril.

Divendres. Escenari Envelat Estrella Damm (Can Cassó)
23.20h

Salvaje Montoya

Rock’n’roll, punk, garatge, mala baba, sentit de l’humor… Salvaje Montoya es presenten per primera vegada davant del públic del popArb amb clares opcions de deixar empremta i imatges de pes en les seves retines.

Quart Primera

Pere Jou ha estat capaç de sobreviure a l’èxit del primer treball fent evolucionar la seva visió personal del pop d’autor i consolidant un projecte que en directe s’encén.

Dj.Robert de Palma

Apassionat de la música, l’art i la cultura musical moderna.
Dissenyador, músic i disc jockey professional des de l’any 1995.
Influenciat pel so negre, el rock, el soul, beat, la psicodèlia, l’estiu de l’amor, el funk, disco, o l’electrònica..
Robert de Palma, ofereix una sessió emocionant, atemporal on prima ballar i desfasar en el lloc i moment adequats.
Llargues temporades creant escena a pubs, sales i clubs varis. Actualment resideix les nits a la Sala Tourmix / Platea, a Girona.
Ha compartit cartell o escenari amb artistes com: Joel Clotas, Dave Clarke, Eli PaperBoy, Miqui Puig, Txarly Brown, dj. 2d2, Mamayé, Mr. Majestyk, Viktor Ollé, dj. Capo,dj. Elèktrik…Los Planetas, Sidonie, La Casa Azul, El Columpio Asesino, Gentle Music Man, Tom Hagan… Tom Jones.

 

Accés gratuït

L’aforament d’aquest escenari és limitat. No hi ha possibilitat de reservar-hi plaça

Pau Vallvé

Pau Vallvé edita el seu 13è disc (el 8è amb edició convencional), titulat “de bosc”.

A diferència dels anteriors discs, Pau Vallvé aquest cop ha volgut fer un disc de cançons, sense despistar-se en la producció, ni en la orquestració. Fer un disc de banda, que soni homogeni, amb un so concret, i per això sʼha limitat els instruments a fer servir: només guitarres, baixos, bateries, teclats i veu. És un disc molt més clàssic, més de tocar i cantar i deixar-se dʼhistòries. Com sol fer sempre, l’ha produït, gravat i mesclat ell sol, i també, com és habitual, ha tocal ell tots els instruments.

*S’obriran portes a les 20.15

Reserva la teva plaça

L’aforament d’aquest escenari és limitat.
Caldrà tenir polsera del popArb (abonament o entrada del dia corresponent) i fer una reserva de plaça. El cost de la reserva és de 1.5€
On? Punt d’informació. Divendres de 18 a 20h.

Foto: Irene Visa

The Suicide of Western Culture

“Amb només alguns teclats de joguina i un grapat de pedals de segona mà, aquests dos individus de ciència ficció van decidir començar a construir cançons des de l’habitació d’un hostal per a estudiants de Londres . Tenien com a intenció reproduir el so de les bandes que van admirar en els 90. Godspeed You Black Emperor, Disco Inferno, Mogwai, Flying Saucer Attack, Tortoise … Una oda al poder analògic “.

The Suicide Of Western Culture va deixar de ser un secret amagat, el segell Irregular els va acompanyar fa uns anys editant aquesta joia de l’electrònica visceral pàtria que va ser “The Suicide Of Western Culture”, aclamat per premsa i públic la qual cosa els va catapultar a les primeres posicions de les llistes del millor del 2010. Des de llavors tot ha estat sumar, un treball incansable que els està fent girar per mig món. SXSW, FYF Festival, The Great Escape, Eurosonic, C / O Pop, Wilsonic, Popkomm, Primavera Sound, Sónar, Rockmotives, Vienna Electronic Beats, LeFest, Canadian Music Week … per citar alguns esdeveniments on han muntat les pedaleres. Concerts i escenaris que han compartit amb artistes de la talla d’Animal Collective, Orbital, Cut Copy, Clark, Kavinsky, etc. Avisem, això no ha fet més que començar.

Són distribuïts mundialment (en format digital) per The Orchard. Els seus àlbums editats són: “The Suicide Of Western Culture” (irregularcd04) i “Remixes” (irregularcd06), a més d’algun EP i de remesclar a artistes com Autumn Comets / Russian Red, Lasers, etc.

La continuació d’aquell magnífic àlbum debut ja té nom i cognoms: “Hope Only Brings Pain” (Irregular, 2013). El duo torna a la caça i captura de tots vosaltres, humans àvids i desitjosos de música feta des del cor de les màquines . Lo-fi electrònica, ritmes analògics i post-rock emocional que et portarà per un viatge ple de contrastos. Clarobscurs únics com els dels millors gravats de Goya.

ZA!

Torna l’orquesta transoceànica i primitivament futurística composta per dues persones. No és que haguessin marxat, porten 2 anys d’activitat permanent amb concerts arreu del món, però tenen nou àlbum, el millor fins a dia d’avui. Són Spazzfrica Ehd i PapaduPau, el duet de Barcelona conegut com a ZA! que continuen la conquesta de PachaMadreTierraWah! amb WANANANAI.

Sempre aclamats pels seus imprevisibles i incendiaris directes (2n millor directe 2011 segons Rockdelux), els ZA! han gravat un àlbum que fa justícia a la seva feina sobre l’escenari, però que també sorprendrà els coneixedors amb noves sonoritats i ritmes.

WANANANAI són gairebé 60 minuts plens d’idees difícils d’imaginar i difícils d’explicar sense escoltar-les. Spazzfrica Ehd i Papa duPau han ampliat l’espectre musical per incloure barreges impossibles: jazz afrocubà amb post-rock (el Calentito), dancehall jamaicà amb grunge (Súbeme el Monitor), electrònica de festa rave amb noise industrial (Tueste Natural), melodies del sud-est asiàtic amb Black Sabbath (Cha Cha Cha), o krautrock amb música clàssica contemporània (Hotto!Hottero!!Hottesto!!!).
Fins i tot s’han atrevit amb una de hip hop (Mr.Reality) que podria encaixar en un disc d’A Tribe Called Quest.

I el més sorprenent de tot: aquest caos té sentit. WANANANAI és una afirmació de llibertat, una hora de música que demostra que allò experimental pot ser eufòric, intens, enèrgic, i també ballable a vegades.
Els instruments en la gravació són nombrosos: bateria, guitarra, teclat, trompeta, veus, sampler, percussió. Tot processat per diversos efectes analògics, loops gravats en directe, i tocats tots per només dues persones.

WANANANAI – el quart àlbum en una carrera de 7 anys- serà editat pel segell que els ZA! codirigeixen, Gandula, recuperant el control de totes les decisions. El duet també s’ha encarregat del disseny del disc (la tipografia està feta amb els seus propis cossos!!). WANANANAI serà co-distribuït per Discorporate Records a l’Europa central, per Valve Records a Austràlia i Nova Zelanda i per més segells d’altres punts del planeta que seran anunciats ben aviat.

Des de l’edició del seu anterior disc, MEGAFLOW (2011), ZA! han participat en tot tipus de festivals de música (SXSW, Canadian Music Week, Les Transmusicales, Primavera Sound, Sónar Sao Paulo, Eurosonic, Fusion Fest) amb tot tipus de grups, en tot tipus de països (EUA, Canadà, Brasil, Rússia i gairebé tota l’Europa Occidental). Tot això combinat amb la composició i participació en obres teatrals, la col·laboració amb músics com Damo Suzuki (Can), Angel Deradoorian (Dirty Projectors) o Alex Dunham (Hoover, Regulator Watts), i la co-direcció d’una orquestra d’improvisació
conduïda.

Això és el que s’ha fet fins ara. Però els ZA! i Gandula han acordat que en un
context d’incertesa econòmica i de crisi mundial, el més sensat és arriscar-ho tot.
La forma, el fons i el contingut de WANANANAI en són la prova.

Imatge de Jordi Castells

Standstill

Mentre Standstill entren a gravar el que serà el seu nou treball (que es dirà “Dentro de la luz”), ens avancen ja algunes pistes del que oferiran en directe al llarg de l’any que ve.
El nou espectacle que preparen es dirà “Cénit”.
I és que en aquesta ocasió, per primera vegada, Standstill prepara una posada en escena no de tall intimista (per auditoris, amb seients), sinó per sales i festivals, de vocació espectacular i catàrtica. Una mena de ritual per a la celebració col·lectiva, ple de percussions, veus, imaginari espiritual i amb una energia propera, potser, al misticisme, d’acord amb el que serà el nou disc. Per primera vegada es podrà veure en els festivals, doncs, el costat més innovador i que ha donat més a parlar de la banda.
Per tot això, Standstill han muntat una plataforma en a través de la qual pots demanar per anticipat el disc, vinil etc … i col·laborar en la producció de “Cénit”. És el famós crowdfunding o micro-mecenatge, que grups amb el crèdit de Standstill utilitzen per fer viables els seus atípics projectes i fer partíceps de tot això els seus nombrosos seguidors.

Més informació

El petit de Cal Eril – CANCEL·LAT

CONCERT CANCEL·LAT

En Joan Pons ha patit un accident. No patiu, està bé.. però enguixat. A canvi, tocarà La Brigada

El Petit de Cal Eril emprèn la seva peculiar odissea. S’enfonsa al mar com un plom, aprèn a respirar sota aigua, esdevé objecte d’investigació científica, s’envola a l’espai i, en veure perillar la prò- pia integritat, es transforma en plàcton i flota invisible per tot arreu.

És la lletra d’una cançó, però aquesta història podria resumir el periple del propi Eril. Es reinventa a cada disc, defugint tot camí previsible i, amb cara de no haver trencat mai un plat, el que va trencant són motlles. Després de la nostàlgia i l’angoixa de “Vol i dol”, surt el sol. Ell segurament no ho admetria però se’l veu optimista i content. Se’l veu lliure. “Ningú ens treurà mai les ganes de riure”, canta.


Més informació

Univers

Les estrelles formen part de l’univers, igual que les guitarres amb reverb i els ritmes marcials. Si imaginéssim l’Stephin Merritt dels Magnetic Fields cantant a un grup de shoegaze amb nervi produït pel Phil Spector tindríem alguna cosa similar a Univers. Hi ha alguna cosa en les seves cançons. Una calidesa especial impregna l’estilitzat so del grup, format a mitjans de 2011 per bandes com Aliment, Mujeres i Piñata. La veu d’Eduard Bujalance pot recordar-te a Calvin Jonhson en ocasions, mentre que en altres passatges d’aquesta col·lecció de cinc cançons pot recordar al Morrissey dels primers Smiths.

Les guitarres amb capes de reverb, una base rítmica directa i casi primitiva i unes veus que sonen com si estiguessin gravades en les capes altes de l’estratosfera doten al grup d’unes senyals d’identitat que fan pensar en referents estilístics del anys setanta o la part més shoegaze de principis dels noranta. Cinc composicions que et deixen amb ganes de més. De molt més.

Es van presentar amb el tema “Paral·lel” al seu Bandcamp, i va tenir una molt bona rebuda per part de l’escena alternativa. Per ara han passejat la seva particular visió del shoegaze per les sales amb més pedigrí de Catalunya. També han participat al Primavera Sound ’12 en el cicle A Viva Veu i aquest setembre s’estrenen al millor festival del món, l’Hoteler. Acaben de grabar el seu primer EP amb Sergio Perez Garcia, que serà editat per Famèlic.

Ara presenten el seu videoclip, dirigit per Rafa Castells, del single “La Pedregada”, que encapçala el seu àlbum de debut que serà editat amb un preciós vinil 12” de color vermell i edició limitada que girarà a 45 rpm.

Foto: Rafa Castells

Més informació