Grups confirmats

Bremen

Arriben com una de les noves realitats del panorama pop rock català. Han recorregut el país escalfant motors i ara, a l’hora de la veritat, estan presentant el seu disc de debut recollint elogis i augmentant els seus seguidors.

Delafé y las Flores Azules

Primer amb Facto i després sense ell, els Delafé han crescut amb el popArb. Gairebé presents cada any, d’una o altra manera, no podien faltar en l’any que presenten un disc doble i es replantegen la seva carrera amb apostes arriscades i companys de viatge en la gravació com Paco Loco o Nacho Vegas. Energia, bones vibracions i adrenalina per un dels darrers concerts del popArb d’enguany.

Santa Rita

Santa Rita neix un fred i ventós dia de febrer de 2008 en una sala del Poblenou en constant perill d’extinció. Després de molt treball on van donar curs a la seva intuïció i l’assaig-error, es van llançar als escenaris per primera vegada al juliol de 2009, li van agafar el gust i des de llavors no han parat.

Han telonejat  Juliette Lewis a l’Apolo, han sigut sel·leccionades per tocar a la carpa Myspace-Smint del Primavera Sound, han passar també pels festivals God Save the Queens I i III, i Revolta! celebrats a La2 de Nitsa, el III Festival de Segells Independents de Madrid, Rock & Rostoll de Mallorca, Capvespres no Gaias a Santiago de Compostela, i un llarg etcètera de més de 50 actuacions.

El 2010 es van decidir a gravar al local dels catalans (lo: muêso) de forma totalment independent, comptant amb la inestimable ajuda de Sergio Picón, encarregat de recollir el so i donar forma al que és el seu primer EP homònim, que va ser llançat amb el seu primer videoclip, Close to the Pharmacy, a principis de 2011.

A la fi d’aquest mateix any, Eugènia Kiernan, la baixista, abandona la banda, i en el seu lloc entra la catalana Martha Wood.

Consolidada la nova formació, a finals de 2012 graven al Ultramarinos Costa Brava amb Santi García el que serà el seu primer disc d’estudi, un CD / LP que surt a la llum el 11 març 2013 editat per Aloud Music Ltd

Fotografia: Cecilia Diaz Betz

Inspira

Va protagonitzar un dels concerts més memorables del popArb amb la presentació del seu anterior disc. Ara, amb un nou treball sota el braç i amb alguna novetat en el directe, Jordi Lanuza i els seus tornen per convèncer aquells que només n’han sentit parlar i per seduir tots aquells que els desconeixen. La resta, ja en són fans.

Els Nens Eutròfics

El talent d’una de les veus fonamentals de la poesia catalana contemporània, Josep Pedrals, acompanyat d’una banda a l’alçada de les circumstàncies.

Entrada a Piscines Municipals

Caldrà abonar l’entrada a les piscines. El cost serà del 50% si portes posada la polsera abonament o entrada de dia

Miquel Serra

L’emotivitat i la delicadesa del música balear no ha passat de llarg per mots dels que ja en parlen i anoten a les agendes les seves visites. Al popArb en podrem gaudir al Prat Rodó, entre arbres, prats i l’aigua de la riera.

recorda!

Repetim el servei de Picnic a l’escenari Prat Rodó. Si vols assegurar-te un bon dinar a la fresca, reserva ja el teu menú. Podràs obtenir el teu ticket quan et col·loquem la polsera i així dissabte podràs oblidar-te de fer cues. Reserva’l aquí

Escenari gratuït

Zona d’accés lliure.
Espai ideal per la mainada.

Dj Txarly Brown

Any rere any la pregunta de si ha de tornar o no a ser ell qui ens empapi de tots els ritmes i melodies d’arreu per fer la BSO de les Piscines, té la mateixa resposta en forma de pregunta: qui hi ho podria fer millor? Ja hem perdut el compte dels anys que porta venint amb generositat, honestedat, sense prejudicis i amb una maleta de cançons envejada per tots els selectors, dj’s i productors de músiques de temperatura elevada, però això no fa que en tinguem prou. 

Entrada a Piscines Municipals

Caldrà abonar l’entrada a les piscines. El cost serà del 50% si portes posada la polsera abonament o entrada de dia

Maria Rodés, Ramón Rodríguez i Martí Sales

Ramón Rodríguez-aka The New Raemon-, Maria Rodés i Martí Sales, tres cantants amb projectes artístics ben diferenciats es reuneixen per fer cançons conjuntament. Aquest “Convergència i Unió” és fruit de les ganes de provar coses noves, de deixar de banda per una estona la pròpia carrera musical i contaminar d’altres móns i maneres de fer. Als tres cantants hem d’afegir el toc del mestre Marc Clos, a les percussions, un cançó amb la vellutada veu de Clara Vinyals i l’ingredient que acaba de lligar la salsa: Paco Loco, productor, multiinstrumentista i extraordinari explicador d’acudits.

Ni la Maria ni en Martí ni en Ramon no havien gravat abans als estudis de Paco Loco, una mena de paradís als afores d’El Puerto de Santa María, a Cadis, on es van tancar la primera setmana de novembre del 2012 per gravar. L’aïllament va reforçar el sentiment del grup. La novetat de treballar junts va fer que tots estiguessin molt relaxats i que la inspiració no tingués traves. Qualsevol proposta es duia a terme i uns incitaven als altres, ja fos per afegir un instrument, una melodia, un arranjament o una frase. Finalment es van incloure també a la cassola dos elements per acabar d’amanir-ho tot: un poema de la descarnada Núria Martínez Vernis i un altre del llibertari Enric Casasses, un clàssic viu de la literatura catalana. El resultat, aquest calaix de sastre entre anàrquic i líric de textos i veus, és pertorbador i plaent alhora, amb fosques taxidèrmies emocionals, càntics d’amor a la sirena abismática, fragments cantats de la Bíblia a ritme de jungla i sexe epifànic en la cabina d’un sex-shop. Atrapa a poc a poc, com un verí dolç rebaixat amb algun tipus de narcòtic: les cançons fan alhora, de mosca, d’aranya i de teranyina irisada, trampa única i sorprenent per quedar atrapat de tant en tant, quan ja no siguis capaç d’enfrontar-te al següent telenotícies.

Pau Vallvé

Pau Vallvé edita el seu 13è disc (el 8è amb edició convencional), titulat “de bosc”.

A diferència dels anteriors discs, Pau Vallvé aquest cop ha volgut fer un disc de cançons, sense despistar-se en la producció, ni en la orquestració. Fer un disc de banda, que soni homogeni, amb un so concret, i per això sʼha limitat els instruments a fer servir: només guitarres, baixos, bateries, teclats i veu. És un disc molt més clàssic, més de tocar i cantar i deixar-se dʼhistòries. Com sol fer sempre, l’ha produït, gravat i mesclat ell sol, i també, com és habitual, ha tocal ell tots els instruments.

*S’obriran portes a les 20.15

Reserva la teva plaça

L’aforament d’aquest escenari és limitat.
Caldrà tenir polsera del popArb (abonament o entrada del dia corresponent) i fer una reserva de plaça. El cost de la reserva és de 1.5€
On? Punt d’informació. Divendres de 18 a 20h.

Foto: Irene Visa

The Suicide of Western Culture

“Amb només alguns teclats de joguina i un grapat de pedals de segona mà, aquests dos individus de ciència ficció van decidir començar a construir cançons des de l’habitació d’un hostal per a estudiants de Londres . Tenien com a intenció reproduir el so de les bandes que van admirar en els 90. Godspeed You Black Emperor, Disco Inferno, Mogwai, Flying Saucer Attack, Tortoise … Una oda al poder analògic “.

The Suicide Of Western Culture va deixar de ser un secret amagat, el segell Irregular els va acompanyar fa uns anys editant aquesta joia de l’electrònica visceral pàtria que va ser “The Suicide Of Western Culture”, aclamat per premsa i públic la qual cosa els va catapultar a les primeres posicions de les llistes del millor del 2010. Des de llavors tot ha estat sumar, un treball incansable que els està fent girar per mig món. SXSW, FYF Festival, The Great Escape, Eurosonic, C / O Pop, Wilsonic, Popkomm, Primavera Sound, Sónar, Rockmotives, Vienna Electronic Beats, LeFest, Canadian Music Week … per citar alguns esdeveniments on han muntat les pedaleres. Concerts i escenaris que han compartit amb artistes de la talla d’Animal Collective, Orbital, Cut Copy, Clark, Kavinsky, etc. Avisem, això no ha fet més que començar.

Són distribuïts mundialment (en format digital) per The Orchard. Els seus àlbums editats són: “The Suicide Of Western Culture” (irregularcd04) i “Remixes” (irregularcd06), a més d’algun EP i de remesclar a artistes com Autumn Comets / Russian Red, Lasers, etc.

La continuació d’aquell magnífic àlbum debut ja té nom i cognoms: “Hope Only Brings Pain” (Irregular, 2013). El duo torna a la caça i captura de tots vosaltres, humans àvids i desitjosos de música feta des del cor de les màquines . Lo-fi electrònica, ritmes analògics i post-rock emocional que et portarà per un viatge ple de contrastos. Clarobscurs únics com els dels millors gravats de Goya.